Cercle daurat
Reflexions Cercle daurat La clau és aconseguir que la gent del teu cercle estigui disposada a donar-hi voltes, encara que això suposi més d’un mareig. Escolta’l Durada · 01:19 min 19 de juny de 2025 Il·lustració feta amb IA PUBLICITAT Quan cau la nit, acostumo a repassar conscientment tot el meu cercle proper; crec que és una bona manera d’anar-se’n a dormir tranquil. Penso en les persones temporals, en les eternes i fins i tot en aquelles que no han volgut formar part de cap de les altres dues categories. La realitat és que moltes d’elles apareixen i desapareixen al seu gust. Les relacions —de qualsevol tipus— tenen el seu propi batec, el seu propi zoom, i van augmentant o disminuint segons la vida. Només aquelles que hi són, les que entenen que la presència és el més important, són les que fan que tot sigui més significatiu. Ser-hi, vol dir que deixin el mòbil i mirin la pantalla dels teus ulls; que valorin el rellotge que portes dins; que no oblidin dates; que s’asseguin amb tu, que preguntin com va tot enmig d’un sopar, que t’enviïn una foto d’aquell lloc on vau estar fa anys, que et deixin dormir al cotxe mentre sona la ràdio, que et facin costat a urgències… En definitiva, demostrar que el present és cuidar i anar fent. Publicitat La clau és aconseguir que la gent del teu cercle estigui disposada a donar-hi voltes, encara que això suposi més d’un mareig. Sense connexió Comentaris Comentaris 0 A mi també m’agrada llegir-te. Agraeixo els teus comentaris, crítiques i coneixements. Amb respecte sempre, si us plau. ✕ Tots Selecció dels lectors Ordena per: Més recentsMés antics Carregant comentaris…
Pells alienes
Reflexions Pells alienes El 90 % de les vegades que es pronuncia en veu alta la paraula “viure” és per assumir que qui tens al costat ho està fent millor que tu. Escolta’l Durada · 01:28 min 16 de juny de 2025 Il·lustració feta amb IA PUBLICITAT Observar una altra pell, una altra vida, sense saber si es tracta d’un desert o d’un jardí, pot arribar a ser una de les activitats més curatives per a un mateix. Contemplar des de fora allò que l’altre habita, imaginar-ne les llums o cicatrius, però amb l’avantatge de saber que mai seran pròpies. Mirar sense jutjar —així ho anomeno jo—: és on la pròpia pell aprèn a entendre’s, o fins i tot a perdonar-se. Al final, la distància —que és el que més ens crida l’atenció—, sempre és un mirall: ens mostra el que temem i tot allò que desitgem. El 90 % de les vegades que es pronuncia en veu alta la paraula “viure” és per assumir que qui tens al costat ho està fent millor que tu, per tot seguit iniciar un càstig mental, i pensar que tu, amb tot allò que vas recollint, hauries de tenir una vida molt més plena. Rarament pensem en les pells que no només porten temps protegint-se, sinó que, malgrat el desgast, continuen lluitant, anhelant i existint. Publicitat No hi ha cap art més comú que imaginar la vida sota una pell aliena. L’enveja i l’admiració són disfresses del desconeixement: ens passem mitja vida intentant intuir què s’hi cou darrere d’allò que volem igualar, sense entendre que, del 100 %, cap pell ens serà mai adient. Sense connexió Comentaris Comentaris 0 A mi també m’agrada llegir-te. Agraeixo els teus comentaris, crítiques i coneixements. Amb respecte sempre, si us plau. ✕ Tots Selecció dels lectors Ordena per: Més recentsMés antics Carregant comentaris…
Memòria selecGIGA
Reflexions Memòria selecGIGA La meta hauria de ser que la nostra memòria guardés més il·lusions que traïcions. Escolta’l Durada · 01:26 min 12 de juny de 2025 Il·lustració feta amb IA PUBLICITAT Recordar no sempre és una decisió conscient. La memòria treballa a porta tancada. És això el que ens fa tornar a cançons, llibres, persones… a vegades filtrant-ho tot sense permís. Seleccionar, guardar, compartir són verbs amb un poder especial fora del present. Qui ha navegat entre records ho sap perfectament: no totes les memòries pesen igual. Algunes es tornen àncores que impedeixen avançar; unes altres, en canvi, són brises que empenyen cap endavant. Per això, la meta hauria de ser que la nostra memòria guardés més il·lusions que traïcions, que, quan mirem enrere, el total de somnis superi el de ferides, amb la mirada posada en les vivències compartides. Publicitat Tenir-ho tot present implica revisar la vida sense pietat ni nostàlgia. Mirar de cara les absències i les presències sense maquillatge; admetre el desconcert que deixa l’oblit. No podem controlar què retorna ni en quin ordre, només acceptar que allò que ens ve al cap diu més de nosaltres que no pas del que realment volem conservar. Sense connexió Comentaris Comentaris 0 A mi també m’agrada llegir-te. Agraeixo els teus comentaris, crítiques i coneixements. Amb respecte sempre, si us plau. ✕ Tots Selecció dels lectors Ordena per: Més recentsMés antics Carregant comentaris…
Tothom diu la seva
Reflexions Tothom diu la se(l)va El “jo tinc la raó” s’ha convertit en un punt més d’inseguretat que caldria regular. Escolta’l Durada · 01:42 min 10 de juny de 2025 Il·lustració feta amb IA PUBLICITAT Mai m’hauria imaginat tanta gent enamorada de les paraules. Les col·leccionen, les defensen com si fossin territori. Les utilitzen per explicar, convèncer, corregir, fins i tot ferir (aquesta última, en tendència alarmant). Mai no havia vist tantes opinions per metre quadrat, tantes certeses a granel. Cada persona sembla una emissora en directe, encara que sigui sense oients. I si demà tots decidíssim no donar la nostra opinió durant un mes sencer? Un pacte universal de silenci extrem. Les xarxes s’omplirien del famós “no sé” i d’un reconfortant “potser sí”. Seria una època daurada per al dubte, una primavera eterna per a l’escolta. Potser fins i tot algú començaria a pensar. El “jo tinc la raó” s’ha convertit en un punt més d’inseguretat que caldria regular. Publicitat Segurament, passat el mes, el silenci seria totalment diferent: menys tibant, més habitable. Els debats tornarien, —clar—, disfressats de novetats, però alguns ja no hi tindrien tanta pressa per dir-hi la seva, perquè haurien descobert que dubtar també és guanyar. Sense connexió Comentaris Comentaris 0 A mi també m’agrada llegir-te. Agraeixo els teus comentaris, crítiques i coneixements. Amb respecte sempre, si us plau. ✕ Tots Selecció dels lectors Ordena per: Més recentsMés antics Carregant comentaris…