Memòria selecGIGA

Recordar no sempre és una decisió conscient. La memòria treballa a porta tancada. És això el que ens fa tornar a cançons, llibres, persones… a vegades filtrant-ho tot sense permís. Seleccionar, guardar, compartir són verbs amb un poder especial fora del present.

Qui ha navegat entre records ho sap perfectament: no totes les memòries pesen igual. Algunes es tornen àncores que impedeixen avançar; unes altres, en canvi, són brises que empenyen cap endavant. Per això, la meta hauria de ser que la nostra memòria guardés més il·lusions que traïcions, que, quan mirem enrere, el total de somnis superi el de ferides, amb la mirada posada en les vivències compartides.

Tenir-ho tot present implica revisar la vida sense pietat ni nostàlgia. Mirar de cara les absències i les presències sense maquillatge; admetre el desconcert que deixa l’oblit. No podem controlar què retorna ni en quin ordre, només acceptar que allò que ens ve al cap diu més de nosaltres que no pas del que realment volem conservar.