Recordar no sempre és una decisió conscient. La memòria treballa a porta tancada. És això el que ens fa tornar a cançons, llibres, persones… a vegades filtrant-ho tot sense permís. Seleccionar, guardar, compartir són verbs amb un poder especial fora del present.
Qui ha navegat entre records ho sap perfectament: no totes les memòries pesen igual. Algunes es tornen àncores que impedeixen avançar; unes altres, en canvi, són brises que empenyen cap endavant. Per això, la meta hauria de ser que la nostra memòria guardés més il·lusions que traïcions, que, quan mirem enrere, el total de somnis superi el de ferides, amb la mirada posada en les vivències compartides.
Tenir-ho tot present implica revisar la vida sense pietat ni nostàlgia. Mirar de cara les absències i les presències sense maquillatge; admetre el desconcert que deixa l’oblit. No podem controlar què retorna ni en quin ordre, només acceptar que allò que ens ve al cap diu més de nosaltres que no pas del que realment volem conservar.
Greetings! Very useful advice in this particular post! It’s the little changes which will make the largest changes. Thanks a lot for sharing!
Thank you a lot for sharing this with all people you really recognise what you are talking approximately! Bookmarked. Kindly additionally visit my web site =). We will have a link trade arrangement between us!
Hi, I do believe this is an excellent site. I stumbledupon it 😉 I’m going to revisit yet again since I book marked it. Money and freedom is the greatest way to change, may you be rich and continue to guide others.