No vull que m’aplaudeixis, vull que, quan obris el sobre, sentis que ha valgut la pena.
La teva bústia està buida.
Bé, buida no: com molt Hisenda t'envia alguna cosa.
La vida real ja no passa per aquí. Ara passa per una pantalla que et crema les retines.
El teu mòbil és un abocador de notificacions, grups de WhatsApp que hauries d’haver deixat fa temps la veritat.
Jo faig una cosa diferent.
Una cosa que es pot tocar.
Escric una frase.
Una de les meves.
Una que et posi els peus a terra.
La imprimeixo en una targeta de les bones (rígida, de col·lecció, de les que no es dobleguen) i te l’envio a casa un cop al mes.
I ja està.
Sense trames, sense rotllos de “comunitat” i sense donar-te la tabarra.
Això no és una “experiència mística”.
És una carta.
És una peça física, protegida, que arriba al teu nom.
A dins hi ha una sola frase.
Però no és una frase perquè “siguis la teva millor versió”.
És una veritat nua, d’aquelles que et fan dir: “Collons, doncs és veritat”.
No saps què hi diu fins que l’obres.
Aquesta és la gràcia.
No porta instruccions perquè no ets una prestatgeria d’IKEA.
Està feta perquè la deixis a la tauleta, la pengis al mirall o la facis servir per enviar algú a passeig mentalment.
Perquè, quan el dia es torci, tinguis alguna cosa on mirar.
Perquè ja tens massa gent demanant-te coses.
Que si el curs.
Que si la subscripció a l’app de moda.
Que si el grup de suport...
Cuida’t és el contrari.
És un tracte entre tu i jo.
Un minut de silenci que t’arriba per correu ordinari.
No ocupa espai a la memòria del telèfon.
Ocupa espai a la teva vida real.
És una cosa petita.
I no caduca.
Hi ha dies en què no vols pensar.
Ni entendre res.
Ni que ningú et digui que “tot anirà bé”.
Aquells dies en què el món pesa massa.
I només necessites alguna cosa que hi sigui.
Sense jutjar-te.
Sense demanar-te que somriguis.
Aquesta carta no et salvarà la vida.
Però et sostindrà.
A vegades la llegiràs amb calma.
Altres, només veuràs el reflex del protector a la prestatgeria i recordaràs què hi posava.
I amb això, aquell dia, ja hauràs guanyat.
T’agradarà si valores allò tangible i directe.
Si estàs fins la potlla de pagar per contingut digital que no mires.
Si prefereixes alguna cosa que puguis tocar amb les mans.
No és per a tu si busques “hacks” de felicitat.
Si necessites que t’ensucrin la píndola.
O si t’ofens perquè no et parlo amb veu de locutor de ràdio.
Et subscrius (són 10 euros, el que et gastes en un parell de cerveses o en un cafè mal fet a un lloc d'aquests que maten el comerç local).
Un cop al mes, preparo la teva targeta i te l’envio.
La reps.
L’obres.
I tu decideixes què en fas.
No hi ha contrasenyes per recordar.
Ni plataformes per aprendre.
Només la teva bústia.
Entrar a Cuida’t