Hem creuat una línia invisible on tot està en venda: les nostres dades, la nostra privacitat, i fins i tot les nostres relacions. Hem normalitzat vendre-ho tot, sovint sense ni tan sols adonar-nos-en. El que abans valoràvem i protegíem gelosament, ara s’intercanvia com una simple mercaderia.

Abans, una trucada telefònica era un gest d’amor i preocupació genuïna. Avui dia, en rebre’n una, el primer pensament no és d’alegria o curiositat, sinó de sospita, i això, a la confiança, pilar fonamental de qualsevol relació, li treu tota la seva protecció.

Ens hem anat convertint en venedors de la nostra pròpia existència, oferint fragments de la nostra intimitat sense aturar-nos a pensar en el valor real del que estem perdent. Hem sacrificat qualsevol enllaç profund per la comoditat, l’amistat per la superficialitat, i la privacitat per la visibilitat constant. I, en aquest procés, potser estem deixant enrere quelcom essencial, una part de la nostra essència humana que, a poc a poc, es va esvaint. El preu final d’aquesta pèrdua, potser ja és massa alt.